L’aula invertida (flipped classroom) és un model pedagògic que substitueix la seqüència «ensenyament-estudi-avaluació» per «estudi-avaluació-ensenyament-avaluació». Aquest model es pot aplicar tant en formacions presencials com en aquelles que es duen a terme mitjançant sessions síncrones per videoconferència.
Per aplicar aquest model, cal seleccionar continguts perquè l’alumnat els comenci a treballar fora de l’aula mitjançant un estudi guiat. D’aquesta manera, s’allibera temps a l’aula per a les activitats en què la presència del docent és realment imprescindible.
En aquesta infografia veuràs les principals característiques d’aquest model:
L’aula invertida té un marcat caràcter constructivista: la sessió és una etapa posterior a l’estudi previ de l’alumnat, de manera que a l’aula es construeix a partir dels coneixements, les competències, les habilitats, etc., que ja ha començat a desenvolupar.
Per fer-ho, el docent necessita saber què i com ha après l’alumnat. Això implica un procés de recollida d’informació sobre el seu aprenentatge abans i durant la sessió, per poder ajustar-ne el contingut i adaptar el procés d’ensenyament i aprenentatge.
D’aquesta manera, el treball a l’aula serà més significatiu per a l’alumnat. El temps a l’aula es pot dedicar a revisar els continguts, practicar-los, treballar-los en grup o reflexionar-hi. Per aplicar l’aula invertida, cal resoldre dues qüestions pràctiques:
- Fora de l’aula: disposar de materials com ara lectures, vídeos, presentacions, etc., amb guies que orientin l’alumnat en el seu estudi.
- Abans i durant la sessió: disposar d’algun mecanisme per recollir informació sobre què i com ha après l’alumnat, per poder ajustar la sessió.
