Els estudiants sènior, cada cop més presents en entorns educatius, mostren interès per aprendre, mantenir-se connectades, autònomes, desenvolupar noves habilitats i adaptar-se als canvis tecnològics i socials del seu entorn. Aquest context fa necessari repensar les metodologies d’ensenyament per tal d’adequar-les a les seves característiques, ritmes i motivacions.
Ensenyar als estudiants sènior implica incorporar estratègies que combinin claredat, paciència, respecte i atenció especial a la seva experiència i a la diversitat en les seves habilitats, interessos, experiències professionals i nivells de familiaritat amb el món digital.
Aquesta mirada pedagògica adaptada, prioritzant la proximitat i les relacions humanes, permet no només facilitar l’aprenentatge, sinó també afavorir la confiança, la participació, la motivació i el benestar de l’alumnat.
Aquest escenari demana als docents una adaptació metodològica per tal de garantir una experiència d’aprenentatge positiva, significativa i respectuosa.
Es pretén, no només transmetre continguts, sinó crear un espai on la persona sènior se senti còmoda, reconeguda i capaç.
Si parlem d’estratègies per ensenyar hem de considerar:
- Canvis cognitius i sensorials naturals: propis de l’edat
-
- Ritme d’aprenentatge.
-
- Atenció
-
- Vista
-
- Audició.
- Valor de l’experiència acumulada: utilitzar-ho com a recurs pedagògic.
- Necessitats emocionals: vinculades a la confiança, la seguretat i l’autoestima.
- Motivacions intrínseques per aprendre:
-
- Autonomia.
-
- Salut.
-
- Connexió social.
-
- Curiositat.
-
- Interessos.
- Diversitat d’habilitats digitals: especialment rellevant en entorns virtuals.
- Importància del ritme personal i del suport continuat.
Aquestes estratègies docents que es proposen busquen potenciar l’aprenentatge respectant els ritmes i les característiques de les persones grans, fomentant la participació i la motivació per aprendre.
